AIRE

No estudiaré disseny, no tinc paciència, no sóc constant, no escriuré un llibre, m'equivoco, m'equivoco sovint, m'equivoco molt, menteixo, el món no gira entorn meu, no caic bé a tothom, alguns diràn que sóc agressiva, no sé explicar acudits, no tornaré a cantar en públic, no sóc fidel, sóc egoista i egocèntrica, no sóc especial, no destaco ni per intel·ligència, ni per bellesa, sóc experta en perdre bones oportunitats, tinc por dels altres, i tinc por de mi, sóc despistada, sóc nerviosa i em costa aprendre coses noves. Ho accepto:  valc la pena, perquè valc molt

té gana, menja orella

Crec que necessito ajuda En quin sentit? És igual Digues No sé parlar Vols dir? Bé que ho fas, ara I no dic res No t'entenc Ni jo... Ho entenc I jo em perdo Com jo, doncs Tornem a començar? Si. No sé parlar Aprèn-ne No sé parlar T'ajudo? Més Què? Res

Tot té sentit i una causa en aquesta vida? L'ús de majúscules ve donat per una tendència genètica a ser ansiós i això fa que siguis detallista, o és que, senzillament, n'has après les utilitats i aquestes et convencen, o no? Dir "hola" en comptes de "ei", sonarà aburrit en orelles d'uns i col·loquial a l'entrar per les d'altres. La qüestió és que jo no vull complicar-me. La qüestió és que les paraules i el que amaguen, fereixen o fan nèixer sensacions devastadores en tots els sentits.

Després de la notícia, es va passar el dia evitant mirades. En la seva ment un botonet s'havia activat, provocant un caos sinàptic que derivaria en el que col·loquialment es coneix com a bogeria. Aquell vespre, vaig conèxer l'altra cara de la moneda. La mirada adolescent s'havia tornat adulta, i les conductes sanes s'havien transformat en estereotipades i mecàniques; a l'estil d'una mala actriu.  El shock s'estava menjant l'infant que quedava dins, i estava provocant conductes extranyes. Més extranyes. El súmmum va arribar després del sopar. El pare havia detectat un canvi en el mobiliari de la casa, i sobtat, va preguntar el motiu i el culpable. Ella, rabiosa, va alçar el cap, i el va mirar amb indiferència. No calien explicacions. El pare, tens, va repetir la pregunta, a falta d'una resposta contundent. Ella va mirar al terra, va arrufar al nas, i quan aquest es va dignar a tornar a la postura original, va pujar la comissura dreta del llavi,...

You never bring it up, and I didn't take it out of my head. Two complete strangers in love, always fixing something broken. Someone might thing, we were wasting our time. What they don't know is that it was far worse than that. What should I think, if what I devised at the end of the stairs, it was just a ghost of you? If what I was looking for, was an ocean on fire? An animal in a man's body? A warm soul on a stone's mind? How could I stand if anything shone in your eyes, there were no messages at home? I sought you and never found.  I don't regret what happened. I only sorry of knowing you aren't my future. But I've crossed the streak between idealism and few desire I have to keep feet on the ground.   After all this time, thanks to show me what I don't need, and give me a reason to write.

Si et conegués, m'obessionaries. Em miraries, i tímida, baixaria la mirada. Està clar que t'asseuràs; m'apropo, aquest cop sense vacilar. T'arranco mil somriures, perquè puc. Inventem un joc, perquè és el que ens agrada. Coquetejo, em diverteix. Tu caus,  com si existís alternativa. I aquí comença i acaba tot, m'enganxes. Conscient i involuntàriament, em vaig tornant addicte. Dormia amb tu cada nit, sense ser-hi. El meu temps, va ser teu. Tancava els ulls, per mirar-te. De cop, tot trontolla. És el que comporta construir un edifici de forma tant sobtada. Però no ho esperàvem, i plorem. No és fàcil obrir els ulls, quan porten tant temps tancats. Si te'n vas, m'ofego. Sense veure't, aparèixes. Si no parlem, et busco. Ara sí, et descobreixo. Ara que et descobreixo, veig que no t'entenc. I estant així, cada dia t'estimo més. I cada dia, se'm repeteix un pensament. I és que, sé que si marxessis, et vindria a buscar.