Amor

Amor, es una palabra, o cuatro letras mal unidas. Es la cárcel de algo, el límite de X y la frontera del todo.
Amor es tu orígen.

(05-10-09)   Helena Admetlla Dachs

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Así

Qué bien me abres el abrigo y lo dejas caer al suelo, qué bien cierras mis ojos sin quererlo. Qué bien subes mi camisa… como tiemblo al saberlo. Qué bien tocas mi pecho…qué bien me engañas, que bien lo abres, qué bien me robas, qué bien te vas… qué vacía me dejas. (29-05-2010)   Helena Admetlla Dachs
Leer más

Apocalipsis

Després de la notícia, es va passar el dia evitant mirades. En la seva ment un botonet s'havia activat, provocant un caos sinàptic que derivaria en el que col·loquialment es coneix com a bogeria. Aquell vespre, vaig conèxer l'altra cara de la moneda. La mirada adolescent s'havia tornat adulta, i les conductes sanes s'havien transformat en estereotipades i mecàniques; a l'estil d'una mala actriu.  El shock s'estava menjant l'infant que quedava dins, i estava provocant conductes extranyes. Més extranyes. El súmmum va arribar després del sopar. El pare havia detectat un canvi en el mobiliari de la casa, i sobtat, va preguntar el motiu i el culpable. Ella, rabiosa, va alçar el cap, i el va mirar amb indiferència. No calien explicacions. El pare, tens, va repetir la pregunta, a falta d'una resposta contundent. Ella va mirar al terra, va arrufar al nas, i quan aquest es va dignar a tornar a la postura original, va pujar la comissura dreta del llavi,...
Leer más

Estimada germana 2. No t'enganyaré

No t'enganyaré. Aquesta és la meva segona carta dirigida a tu. Fa tant temps que va començar i acabar la nostra història, que no aconsegueixo recordar si la vas arribar a llegir o no.  T'he trobat a faltar. T'he trobat a faltar molt.  Fa uns mesos plorava al recordar les nostres converses i plorava al saber que no tornarien a ser nostres.  També somreia, tant per dins com per fora, a l'entendre que, per molt que la nostra història hagi acabat, he tingut una amiga com la que vas arribar a ser tu. Per això t'estic molt agraïda, i per això mentre ploro d'enyorança, somric de felicitat.  Què bé se'ns donava fer de coses petites, coses enormes. Crec que va ser el que se'ns va donar millor, crec que en vam arribar a ser especialistes.  No t'enganyaré. No trobaré mai ningú com tu. No tornaré a sentir el que sentia quan parlava amb tu, ni la familiaritat d'estar senzillament asseguda prop teu. Recordo compatir una habitació amb tu, plena de gent, i troba...
Leer más