Amor

Amor, es una palabra, o cuatro letras mal unidas. Es la cárcel de algo, el límite de X y la frontera del todo.
Amor es tu orígen.

(05-10-09)   Helena Admetlla Dachs

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Un xiuxiueig en el Silenci

No ha estat dramàtic. Millor dit: no està essent dramàtic. Aquest res, és un silenci complicat, que va més enllà de l'oïda; que s'expandeix pels demés sentits i arriba a envair racons encara desconeguts de l'Univers. És una ignorància voluntària, feliç i espero que temporal. En aquest (relativament) curt silenci, aconsegueixo, per minuts, redescobrir-te, entendre't i estimar-te. T'estimo com feia molt temps que no ho feia.  Me n'adono també, que m'estimaves i m'estimes d'una manera senzilla, que jo, ara, admiro. Envejo, i anhelo. Confio que et conec, amor. I el més bonic de tot: començo a conèixer-me a mi també. I confio que som. Confio que som en aquest silenci que trenco avui. Encara que mai ho sàpigues.  Fem que sigui el silenci més bonic del món.  I recorda que sóc aquí, xiuxiuejant-te sempre.
Leer más

Apocalipsis

Després de la notícia, es va passar el dia evitant mirades. En la seva ment un botonet s'havia activat, provocant un caos sinàptic que derivaria en el que col·loquialment es coneix com a bogeria. Aquell vespre, vaig conèxer l'altra cara de la moneda. La mirada adolescent s'havia tornat adulta, i les conductes sanes s'havien transformat en estereotipades i mecàniques; a l'estil d'una mala actriu.  El shock s'estava menjant l'infant que quedava dins, i estava provocant conductes extranyes. Més extranyes. El súmmum va arribar després del sopar. El pare havia detectat un canvi en el mobiliari de la casa, i sobtat, va preguntar el motiu i el culpable. Ella, rabiosa, va alçar el cap, i el va mirar amb indiferència. No calien explicacions. El pare, tens, va repetir la pregunta, a falta d'una resposta contundent. Ella va mirar al terra, va arrufar al nas, i quan aquest es va dignar a tornar a la postura original, va pujar la comissura dreta del llavi,...
Leer más

Así

Qué bien me abres el abrigo y lo dejas caer al suelo, qué bien cierras mis ojos sin quererlo. Qué bien subes mi camisa… como tiemblo al saberlo. Qué bien tocas mi pecho…qué bien me engañas, que bien lo abres, qué bien me robas, qué bien te vas… qué vacía me dejas. (29-05-2010)   Helena Admetlla Dachs
Leer más