Després de la notícia, es va passar el dia evitant mirades. En la seva ment un botonet s'havia activat, provocant un caos sinàptic que derivaria en el que col·loquialment es coneix com a bogeria. Aquell vespre, vaig conèxer l'altra cara de la moneda. La mirada adolescent s'havia tornat adulta, i les conductes sanes s'havien transformat en estereotipades i mecàniques; a l'estil d'una mala actriu. El shock s'estava menjant l'infant que quedava dins, i estava provocant conductes extranyes. Més extranyes. El súmmum va arribar després del sopar. El pare havia detectat un canvi en el mobiliari de la casa, i sobtat, va preguntar el motiu i el culpable. Ella, rabiosa, va alçar el cap, i el va mirar amb indiferència. No calien explicacions. El pare, tens, va repetir la pregunta, a falta d'una resposta contundent. Ella va mirar al terra, va arrufar al nas, i quan aquest es va dignar a tornar a la postura original, va pujar la comissura dreta del llavi,...
No t'enganyaré. Aquesta és la meva segona carta dirigida a tu. Fa tant temps que va començar i acabar la nostra història, que no aconsegueixo recordar si la vas arribar a llegir o no. T'he trobat a faltar. T'he trobat a faltar molt. Fa uns mesos plorava al recordar les nostres converses i plorava al saber que no tornarien a ser nostres. També somreia, tant per dins com per fora, a l'entendre que, per molt que la nostra història hagi acabat, he tingut una amiga com la que vas arribar a ser tu. Per això t'estic molt agraïda, i per això mentre ploro d'enyorança, somric de felicitat. Què bé se'ns donava fer de coses petites, coses enormes. Crec que va ser el que se'ns va donar millor, crec que en vam arribar a ser especialistes. No t'enganyaré. No trobaré mai ningú com tu. No tornaré a sentir el que sentia quan parlava amb tu, ni la familiaritat d'estar senzillament asseguda prop teu. Recordo compatir una habitació amb tu, plena de gent, i troba...
No estudiaré disseny, no tinc paciència, no sóc constant, no escriuré un llibre, m'equivoco, m'equivoco sovint, m'equivoco molt, menteixo, el món no gira entorn meu, no caic bé a tothom, alguns diràn que sóc agressiva, no sé explicar acudits, no tornaré a cantar en públic, no sóc fidel, sóc egoista i egocèntrica, no sóc especial, no destaco ni per intel·ligència, ni per bellesa, sóc experta en perdre bones oportunitats, tinc por dels altres, i tinc por de mi, sóc despistada, sóc nerviosa i em costa aprendre coses noves. Ho accepto: valc la pena, perquè valc molt
Comentarios
Publicar un comentario