AIRE

No estudiaré disseny, no tinc paciència, no sóc constant, no escriuré un llibre, m'equivoco, m'equivoco sovint, m'equivoco molt, menteixo, el món no gira entorn meu, no caic bé a tothom, alguns diràn que sóc agressiva, no sé explicar acudits, no tornaré a cantar en públic, no sóc fidel, sóc egoista i egocèntrica, no sóc especial, no destaco ni per intel·ligència, ni per bellesa, sóc experta en perdre bones oportunitats, tinc por dels altres, i tinc por de mi, sóc despistada, sóc nerviosa i em costa aprendre coses noves. Ho accepto:  valc la pena, perquè valc molt

té gana, menja orella

Crec que necessito ajuda En quin sentit? És igual Digues No sé parlar Vols dir? Bé que ho fas, ara I no dic res No t'entenc Ni jo... Ho entenc I jo em perdo Com jo, doncs Tornem a començar? Si. No sé parlar Aprèn-ne No sé parlar T'ajudo? Més Què? Res

Tot té sentit i una causa en aquesta vida? L'ús de majúscules ve donat per una tendència genètica a ser ansiós i això fa que siguis detallista, o és que, senzillament, n'has après les utilitats i aquestes et convencen, o no? Dir "hola" en comptes de "ei", sonarà aburrit en orelles d'uns i col·loquial a l'entrar per les d'altres. La qüestió és que jo no vull complicar-me. La qüestió és que les paraules i el que amaguen, fereixen o fan nèixer sensacions devastadores en tots els sentits.