AIRE

Marxes, amb unes intencions poc clares de tornar. I marxes.  Cada viatge té el seu perquè, i té la seva finalitat, encara que sigui superficial. I de cada viatge se'n treuen unes idees i imatges noves, que ens serviran tant per bé com per mal.  -Quina sort que el teu només et portarà sorpreses agradables, perquè els dos sabem que les coses és molt difícil que vagin a pitjor.-  És un viatge amb un vol de classe turista, en aquells seients on no pots doblegar les cames, encara que siguin primes com les teves. Les hostesses no es preocuparan massa per si estás bé o malament, i la companyia tant et pot agradar, com no. Però és un viatge que has decidit fer, i ara no és moment de tirar-se enrrere, per molt que els dos en tinguem ganes. No has agafat el bitllet de tornada. Un cop et vaig escriure que hi havia molts estils de cartes. Aquesta no sé de quin estil és. Suposo que és senzillament un text en què intento animar-te, tot i que segurament no el llegeixis fins d'aqui un temp

Espero que no sigui necessari que et recordi, que quan parlem de màscares, el primer que fem és posar-nos-en una de grossa i gruixuda, fent veure que a nosaltres no ens van aquestes coses, que això només ho fan els altres.  Parla’n amb fredor, de forma objectiva, sentint-te malament per dins, adonant-te'n que aquestes persones que tant comentes són idèntiques a tu, i l'únic que us diferencia és aquesta màscara que tant critiques. Si estant a casa, necessités portar màscara, seria una d'un gris apagat amb les celles corbades cap a la part superior del nas. Pensaries que estic enfadada, quan la veritat és que estic dolguda i cansada, i tinc poques ganes de parlar. La màscara només em serveix perquè t'allunyis, i ho aconsegueix. La meva verdadera pell vestiria blanca o groguenca, o potser beix, de totes maneres es veuria més malalta del que llueix normalment. Avui no em resulta un esforç treure-me-la; de fet m’ho agraeixo a mi mateixa i ho accepto.  No ha estat un bon dia.

Em perseguia. Tot es movia molt ràpid. Massa ràpid pel meu gust, però no   podia pensar-hi amb claredat. Jo no havia demanat jugar a aquell joc, però m'hi estaven obligant. La sensació d’ofec m'oprimia els pulmons i semblava que els pressionava cada vegada més fort, fent que la vista se'm tornés cada vegada més fosca. Curiós funcionament, el del cos humà.  "Prou, prou! Para...!"Em feia massa mal el cap per seguir corrent, al ritme que ell volia. L'estrès em va fer parar els peus només un instant, en el que em vaig girar encarant-me al meu perseguidor. I lentament, sense presses, i amb una cara de triomf radiant, li vaig dir: " Sucre! ". I el temps, per mi, es va aturar.

No habréis oído nunca una historia tan simple. Cuan cansada estaba, solo lo sabía ella. Por la mañana, los bastoncitos y los moquitos, y un buen tampón matutino acompañado de las sobras del almuerzo. Al mediodía… un par de condones. Entrada ya la tarde…chicles, la merienda, hojas pintadas o escritas, envoltorios de plástico y vidrios, ya que los dueños no son precisamente el prototipo de gente ecológica. Por la noche, más de lo mismo. -¡Qué asco! Esto no lo soporta ni un “conteiner”- decía siempre. Una mañana, después de pensarlo durante muchos meses, escupió todo lo que le habían puesto dentro y que llevaba acumulándose ya, cinco días. Viendo lo bien que se quedaba al no almacenar tanta porquería inútil, empezó a hacer el mismo proceso cada vez que le tiraban alguna cosa que a ella no le parecía útil. Al cabo de unas semanas, la papelera se había auto adornado, con trozos de tela, papel maché y otros restos reutilizables que había encontrado en su interior. No era lo que se dice pr

Per introduir el concepte de masclisme, a la ment dels més petits des de fa quasi cent anys. Per fer-nos creure en el capitalisme camuflat. Per donar suport al racisme i feixisme. Per fomentar el consum de drogues. Per ensenyar-nos algunes de les situacions més tristes per les que pot passar una persona a la seva vida. Per presentar-nos la jerarquia patriarcal en el seu estat més pur. Per crear expectatives de felicitat massa elevades. Per fer-nos pensar que els animals parlen.   Per fer-nos imaginar éssers fantàstics, il·lusionant-nos amb la seva existència.   Per fer-nos confiar en la victòria eterna del bé sobre el mal.  Per donar suport al racisme i feixisme.   Per fer-nos creure en la màgia, per després entendre que és poc probable que existeixi.   En definitiva, per tenir-nos a tots ben enganyats durant unes hores. Gràcies!

No t'enganyaré. Aquesta és la meva segona carta dirigida a tu. Fa tant temps que va començar i acabar la nostra història, que no aconsegueixo recordar si la vas arribar a llegir o no.  T'he trobat a faltar. T'he trobat a faltar molt.  Fa uns mesos plorava al recordar les nostres converses i plorava al saber que no tornarien a ser nostres.  També somreia, tant per dins com per fora, a l'entendre que, per molt que la nostra història hagi acabat, he tingut una amiga com la que vas arribar a ser tu. Per això t'estic molt agraïda, i per això mentre ploro d'enyorança, somric de felicitat.  Què bé se'ns donava fer de coses petites, coses enormes. Crec que va ser el que se'ns va donar millor, crec que en vam arribar a ser especialistes.  No t'enganyaré. No trobaré mai ningú com tu. No tornaré a sentir el que sentia quan parlava amb tu, ni la familiaritat d'estar senzillament asseguda prop teu. Recordo compatir una habitació amb tu, plena de gent, i troba