Apocalipsis

Després de la notícia, es va passar el dia evitant mirades. En la seva ment un botonet s'havia activat, provocant un caos sinàptic que derivaria en el que col·loquialment es coneix com a bogeria.

Aquell vespre, vaig conèxer l'altra cara de la moneda. La mirada adolescent s'havia tornat adulta, i les conductes sanes s'havien transformat en estereotipades i mecàniques; a l'estil d'una mala actriu. 

El shock s'estava menjant l'infant que quedava dins, i estava provocant conductes extranyes. Més extranyes.

El súmmum va arribar després del sopar. El pare havia detectat un canvi en el mobiliari de la casa, i sobtat, va preguntar el motiu i el culpable. Ella, rabiosa, va alçar el cap, i el va mirar amb indiferència. No calien explicacions. El pare, tens, va repetir la pregunta, a falta d'una resposta contundent. Ella va mirar al terra, va arrufar al nas, i quan aquest es va dignar a tornar a la postura original, va pujar la comissura dreta del llavi, la més vistosa des de l'angle del pare, mentre fixava la vista en un punt indefinit del saló i pujava la barbeta. 

Va donar la sensació que l'aire parava de fluir durant uns instants, i amb el que fins aquell dia, havíem estat còmplices, ens vam donar la benvinguda a les pròximes setmanes de les notres vides.