Un xiuxiueig en el Silenci
No ha estat dramàtic. Millor dit: no està essent dramàtic.
Aquest res, és un silenci complicat, que va més enllà de l'oïda; que s'expandeix pels demés sentits i arriba a envair racons encara desconeguts de l'Univers. És una ignorància voluntària, feliç i espero que temporal.
En aquest (relativament) curt silenci, aconsegueixo, per minuts, redescobrir-te, entendre't i estimar-te. T'estimo com feia molt temps que no ho feia.
Me n'adono també, que m'estimaves i m'estimes d'una manera senzilla, que jo, ara, admiro. Envejo, i anhelo.
Confio que et conec, amor. I el més bonic de tot: començo a conèixer-me a mi també.
I confio que som.
Confio que som en aquest silenci que trenco avui. Encara que mai ho sàpigues.
Fem que sigui el silenci més bonic del món.
I recorda que sóc aquí, xiuxiuejant-te sempre.
Aquest res, és un silenci complicat, que va més enllà de l'oïda; que s'expandeix pels demés sentits i arriba a envair racons encara desconeguts de l'Univers. És una ignorància voluntària, feliç i espero que temporal.
En aquest (relativament) curt silenci, aconsegueixo, per minuts, redescobrir-te, entendre't i estimar-te. T'estimo com feia molt temps que no ho feia.
Me n'adono també, que m'estimaves i m'estimes d'una manera senzilla, que jo, ara, admiro. Envejo, i anhelo.
Confio que et conec, amor. I el més bonic de tot: començo a conèixer-me a mi també.
I confio que som.
Confio que som en aquest silenci que trenco avui. Encara que mai ho sàpigues.
Fem que sigui el silenci més bonic del món.
I recorda que sóc aquí, xiuxiuejant-te sempre.
Comentarios
Publicar un comentario