Carta als Monitors

Hola,
Som els vostres nens. La veritat és que ben bé ni sabem ni volem despedir-nos, tot i que el gran (o indesitjat) moment ja està a punt d’arribar.
Han estat quatre anys intensos, i ara que s’acaben recordem tot el que hem passat, i voldríem millorar moltes coses, però la realitat és que tot són coses que ens han fet aprendre i créixer com a persones.
Érem nens quan començàrem PACCS, i creiem que ara ens hem transformat en uns nois i noies que més o menys sabem el que volem, com som i qui som.


I, que voleu que us diguem? La vida a vegades ens ensenya camins que seguim i que en realitat son erronis, i que ens porten a ser, semblar o pensar d’una determinada manera. Quan ens hem equivocat, vosaltres, volent o no, ens heu indicat, sinó el millor camí, la millor manera de tirar endavant. Els valors que intenta transmetre PACCS, no ens haguessin entrat tant profundament sinó fos perquè ens els heu ensenyat vosaltres. Abans de dir qualsevol cosa, ens agradaria dir-vos: Gràcies per estar al nostre costat, per voler-nos conèixer i per deixar-vos conèixer, per l’ajuda i per les moltes paraules, per la música i per la companyia.


Atendre, escoltar i parlar, estimar, actuar, ser sincer, respectar, disfrutar, sentir, guanyar i perdre, jugar, inventar...somiar.
Però per sobre de tot ens heu ensenyat a compartir, a compartir el viure.


                                                Nens i nenes (ja no tant nens i nenes) del Bloc I
(**-09-2009)   Bloc I

Comentarios

Entradas populares de este blog

Atemporal

Así

Walter Elias Disney