Errors perfectes i humans

Pocs cops havia desitjat tant que un moment fos etern. Trobar en algun racó d'aquella habitació un botonet, on amb lletres majúscules i petites, hi posés "PAUSA", o un rellotge antic amb les agulles parades a les 01:06 a.m, d'un dilluns lectiu. 

Després, pensant-hi millor, he entès que aquests moments que desitjaríem que no acabessin mai, són els que recordem, i els recordem precisament per això, perquè no van ser tant llargs com haguèssim volgut. Igual que quan creiem que un moment havia estat perfecte, i només l'havia esguerrat aquella passa, aquell moviment o aquella tonteria, hauríem de veure, que si el moment el recordem com a quasi perfecte, és precisament això, el fet que sigui només QUASI perfecte, el que el fa immillorable, perquè serà precisament per aquest detall, que no l'oblidaràs mai. 

(25-05-2011)