Accepta-ho

Espero que no sigui necessari que et recordi, que quan parlem de màscares, el primer que fem és posar-nos-en una de grossa i gruixuda, fent veure que a nosaltres no ens van aquestes coses, que això només ho fan els altres. 

Parla’n amb fredor, de forma objectiva, sentint-te malament per dins, adonant-te'n que aquestes persones que tant comentes són idèntiques a tu, i l'únic que us diferencia és aquesta màscara que tant critiques.

Si estant a casa, necessités portar màscara, seria una d'un gris apagat amb les celles corbades cap a la part superior del nas. Pensaries que estic enfadada, quan la veritat és que estic dolguda i cansada, i tinc poques ganes de parlar. La màscara només em serveix perquè t'allunyis, i ho aconsegueix. La meva verdadera pell vestiria blanca o groguenca, o potser beix, de totes maneres es veuria més malalta del que llueix normalment.

Avui no em resulta un esforç treure-me-la; de fet m’ho agraeixo a mi mateixa i ho accepto. 

No ha estat un bon dia.