Sucre!

Em perseguia. Tot es movia molt ràpid. Massa ràpid pel meu gust, però no  podia pensar-hi amb claredat. Jo no havia demanat jugar a aquell joc, però m'hi estaven obligant. La sensació d’ofec m'oprimia els pulmons i semblava que els pressionava cada vegada més fort, fent que la vista se'm tornés cada vegada més fosca. Curiós funcionament, el del cos humà. 
"Prou, prou! Para...!"Em feia massa mal el cap per seguir corrent, al ritme que ell volia. L'estrès em va fer parar els peus només un instant, en el que em vaig girar encarant-me al meu perseguidor. I lentament, sense presses, i amb una cara de triomf radiant, li vaig dir: "Sucre!". I el temps, per mi, es va aturar.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Atemporal

Así

Walter Elias Disney