Dues llunes

Us puc ben jurar, que sortint del metro de Fontana, girant pel carrer Astúries, davant d’un bar de llum blavosa, des del tercer pis d’un edifici antic, sense ascensor, es veu el mar.
En aquest mateix edifici hi viuen dues fosques llunes que s’hi reflexen; dos ulls tant grans i foscos com el seu fons, amb la mateixa capacitat per seduir i enganyar possibles mariners amb la seva bellesa.
Quan ploren, són ulls inundats i bestials, com l’oceà en una tempesta, espantat pels núvols. Núvols que per sort, tinc capacitat de fer fugir. Jo, el vent.
Ella i jo ens vam conèixer per casualitat, farà tres anys. Passava per allà, invisible als ulls dels altres i ella mirava per la finestra, fumant, i em vaig colar dins. Vam pintar la seva habitació, del seu color preferit: blau turquesa, casualment barrejat amb el meu preferit: el blanc.
Vam xerrar durant hores, i els dies següents van ser un somni. Igual que en l’aigua, em veia reflectida en els seus ulls; igual que ella, pacient, m’escoltava i em comprenia.
Ara seguim igual. Com el mar i l’aire, ens trobem en l’horitzó i convivim juntes. Em colo per la finestra, i deixem fluir el temps, fins que mirem el rellotge, i ja ha passat l’hora de marxar.
Fins la pròxima, Ona.

(18-03-2011) Helena Admetlla Dachs

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Atemporal

El que sembla sempre i més, ho hem escrit junts Així que mai he après a despertar sense un cafè De tant en tant he caigut, i te m'he endut amb mi Desprès volàvem alt, entre tants adverbis de temps El que ara sé segur, és que ho tornaria a fer Aixecar-me més aviat d'hora somrient, deixar caure una llàgrima al carrer De seguida veure't i oblidar el món, a cavall entre l'èxtasi i la por Encara avui em sorprenc a mi mateixa, intentant trobar-te un nom Desprès em confonen les paraules... La tardor ja es aquí. Però hem volat alt, entre tants adverbis de temps Així que el que et puc dir ara És que ho tornaria a fer
Leer más

Así

Qué bien me abres el abrigo y lo dejas caer al suelo, qué bien cierras mis ojos sin quererlo. Qué bien subes mi camisa… como tiemblo al saberlo. Qué bien tocas mi pecho…qué bien me engañas, que bien lo abres, qué bien me robas, qué bien te vas… qué vacía me dejas. (29-05-2010)   Helena Admetlla Dachs
Leer más

Walter Elias Disney

Per introduir el concepte de masclisme, a la ment dels més petits des de fa quasi cent anys. Per fer-nos creure en el capitalisme camuflat. Per donar suport al racisme i feixisme. Per fomentar el consum de drogues. Per ensenyar-nos algunes de les situacions més tristes per les que pot passar una persona a la seva vida. Per presentar-nos la jerarquia patriarcal en el seu estat més pur. Per crear expectatives de felicitat massa elevades. Per fer-nos pensar que els animals parlen.   Per fer-nos imaginar éssers fantàstics, il·lusionant-nos amb la seva existència.   Per fer-nos confiar en la victòria eterna del bé sobre el mal.  Per donar suport al racisme i feixisme.   Per fer-nos creure en la màgia, per després entendre que és poc probable que existeixi.   En definitiva, per tenir-nos a tots ben enganyats durant unes hores. Gràcies!
Leer más