Fugaç

Què ens queda sinó el passat? El present és tant difuminat com el futur confós… i ens costa distingir-lo. Quan penses en aprofitar un segon, aquest ja ha passat, i juntament amb aquest últim pensament ja n’hem perdut un altre. I els segons fan minuts, i els minuts hores, les hores dies, que formen setmanes, que, juntes, fan mesos, transcorren els mesos i ja són anys, i els anys són vida. Una vida feta a base de segons que ens han servit per recordar-ne de passats i planejar-ne de futurs.

O el temps no existeix o està format per records, no segons, i només recordant i creant records aconseguim viure.

(13-01-2011) Helena Admetlla Dachs