I va ser aleshores quan em vaig preguntar...

Anava jo tot despistat pel barri de Gràcia. Pujava en bicicleta pel carrer Xiquets de Valls pensant en com havia anat l'entrenament (la meva actuació no havia estat gens malament, tot s'ha de dir), quan va girar la cantonada aquella noia... Què dic noia? Aquell troç de dona que avançava cap a mi. Oh! Va semblar com a les pel·lícules. Ella em va mirar sutilment i va girar el cap amb parsimònia i una indiferència forçada. Jo la vaig seguir amb la mirada fins que, al veure que ella no es tornava a girar, vaig deixar de fer-ho. 
Un cop ja l'havia deixat enrere, vaig notar la seva mirada viciosa i juganera clavada al meu clatell. Va ser una sensació veloç, però vaig intentar girar-me a comprovar-ho, mentre un fanal, mal col·locat, s'apropava a mi sense que jo m'adonés (el molt traïdor). I així estava jo, d'estància a terra per uns pocs segons vergonyosos. I va ser aleshores quan em vaig preguntar... "Perquè collons no duràn retrovisors les bicicletes?".

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Atemporal

El que sembla sempre i més, ho hem escrit junts Així que mai he après a despertar sense un cafè De tant en tant he caigut, i te m'he endut amb mi Desprès volàvem alt, entre tants adverbis de temps El que ara sé segur, és que ho tornaria a fer Aixecar-me més aviat d'hora somrient, deixar caure una llàgrima al carrer De seguida veure't i oblidar el món, a cavall entre l'èxtasi i la por Encara avui em sorprenc a mi mateixa, intentant trobar-te un nom Desprès em confonen les paraules... La tardor ja es aquí. Però hem volat alt, entre tants adverbis de temps Així que el que et puc dir ara És que ho tornaria a fer
Leer más

Así

Qué bien me abres el abrigo y lo dejas caer al suelo, qué bien cierras mis ojos sin quererlo. Qué bien subes mi camisa… como tiemblo al saberlo. Qué bien tocas mi pecho…qué bien me engañas, que bien lo abres, qué bien me robas, qué bien te vas… qué vacía me dejas. (29-05-2010)   Helena Admetlla Dachs
Leer más

Walter Elias Disney

Per introduir el concepte de masclisme, a la ment dels més petits des de fa quasi cent anys. Per fer-nos creure en el capitalisme camuflat. Per donar suport al racisme i feixisme. Per fomentar el consum de drogues. Per ensenyar-nos algunes de les situacions més tristes per les que pot passar una persona a la seva vida. Per presentar-nos la jerarquia patriarcal en el seu estat més pur. Per crear expectatives de felicitat massa elevades. Per fer-nos pensar que els animals parlen.   Per fer-nos imaginar éssers fantàstics, il·lusionant-nos amb la seva existència.   Per fer-nos confiar en la victòria eterna del bé sobre el mal.  Per donar suport al racisme i feixisme.   Per fer-nos creure en la màgia, per després entendre que és poc probable que existeixi.   En definitiva, per tenir-nos a tots ben enganyats durant unes hores. Gràcies!
Leer más