Sempre a l'espera

Sempre m'ha donat la sensació, que després d'una mala època, quan et sembla que ja tot només pot anar a millor, passa una última cosa; una última cosa desagradable, que et fa tornar endarrere i recordar que tot i que el que vingui ara, serà millor, sempre hi haurà l'altra cara de la moneda, esperant per aparèixer en qualsevol moment. I m'és indiferent que torni a aparèixer l'altre perfil, ja que forma part de la vida i de l'aprenentatge que vull rebre d'ella, però m'agradaria pensar, que després d'aquest últim fet, m'esperen uns llargs mesos (o fins i tot anys) de calma. Perquè, ja poden dir el que vulguin, però me'ls mereixo.

PD: si després de mesos, estàs aburrida, que no et soprengui un diagnòstic de tendències suïcides 

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Un xiuxiueig en el Silenci

No ha estat dramàtic. Millor dit: no està essent dramàtic. Aquest res, és un silenci complicat, que va més enllà de l'oïda; que s'expandeix pels demés sentits i arriba a envair racons encara desconeguts de l'Univers. És una ignorància voluntària, feliç i espero que temporal. En aquest (relativament) curt silenci, aconsegueixo, per minuts, redescobrir-te, entendre't i estimar-te. T'estimo com feia molt temps que no ho feia.  Me n'adono també, que m'estimaves i m'estimes d'una manera senzilla, que jo, ara, admiro. Envejo, i anhelo. Confio que et conec, amor. I el més bonic de tot: començo a conèixer-me a mi també. I confio que som. Confio que som en aquest silenci que trenco avui. Encara que mai ho sàpigues.  Fem que sigui el silenci més bonic del món.  I recorda que sóc aquí, xiuxiuejant-te sempre.
Leer más

S.O.S

Crec que necessito ajuda En quin sentit? És igual Digues No sé parlar Vols dir? Bé que ho fas, ara I no dic res No t'entenc Ni jo... Ho entenc I jo em perdo Com jo, doncs Tornem a començar? Si. No sé parlar Aprèn-ne No sé parlar T'ajudo? Més Què? Res
Leer más

Érase una vez una papelera que se volvió reversible

No habréis oído nunca una historia tan simple. Cuan cansada estaba, solo lo sabía ella. Por la mañana, los bastoncitos y los moquitos, y un buen tampón matutino acompañado de las sobras del almuerzo. Al mediodía… un par de condones. Entrada ya la tarde…chicles, la merienda, hojas pintadas o escritas, envoltorios de plástico y vidrios, ya que los dueños no son precisamente el prototipo de gente ecológica. Por la noche, más de lo mismo. -¡Qué asco! Esto no lo soporta ni un “conteiner”- decía siempre. Una mañana, después de pensarlo durante muchos meses, escupió todo lo que le habían puesto dentro y que llevaba acumulándose ya, cinco días. Viendo lo bien que se quedaba al no almacenar tanta porquería inútil, empezó a hacer el mismo proceso cada vez que le tiraban alguna cosa que a ella no le parecía útil. Al cabo de unas semanas, la papelera se había auto adornado, con trozos de tela, papel maché y otros restos reutilizables que había encontrado en su interior. No era lo que se dice pr...
Leer más