Puta veritat

Petita,
Em sap greu veure't així, tant perduda. Fa temps que dones voltes sobre el mateix tema i ha arribat el moment que els actors secundaris de la teva historieta, entrin en escena i et facin saber com et veus des de fora. Sento ser tant poc explícita. El fet és que volem ajudar-te, i creiem que la millor manera és fent-te entendre com estàn les coses que tu, des de la posició on estàs, no pots veure.
Portes esperant senyals que et facin il·lusionar-te i paraules que t'arranquin llàgrimes de felicitat, anys, quan la veritat és que has anat perdent la il·lusió i s'ha convertit en desesperació i només has plorat llàgrimes autocompassives. T'estàs tornant com aquelles dones reprimides i incinceres que tant odies, i com aquelles persones deprimides per les quals acostumes a sentir pena (què difícil és dir-te això a tu).
Per molt que esperis, has de tenir en compte que és possible que el moment que tant esperes, mai arribi, i sempre t'ha fet molta ràbia esperar un tren que al final mai passa. Perquè perdre el temps? No fa per tu reina... Trobaràs la manera de portar aquesta situció de la millor manera possible; sempre te'n surts. 
T'estima, però no de la manera que tu esperes, i cap del dos està disposat a cedir. 
Sento dir-t'ho així, però t'estimo massa com per veure que hi ha un problema que se't va menjant per dins, sobretot veient que ets tu qui ho provoca. 
No ploris... L'esperança és l'últim que es perd, i la prova vivent d'aquest fet, ets tu. No la perdis, però deixa-la fugir un temps per tal que puguis volar lliure, ara que definitivament la vida t'està demostrant que t'ho mereixes. 
Creu-t'ho. Ens tens al teu costat sempre, t'agradi o no, i t'estimem.

Totes 

PD: recorda sempre la història de la V i el C, som les úniques que en coneixem el final